Michelle Bachelet
(2020) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom original | (es) Verónica Michelle Bachelet Jeria | ||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | 29 setembre 1951 (72 anys) La Cisterna (Xile) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Religió | Agnosticisme | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Formació | Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit de Xile - ciència militar (1998–1998) Col·legi Interamericà de Defensa - defensa continental (1997–1998) Acadèmia Nacional d'Estudis Polítics i Estratègics - diplomat (1996–1996) Universitat Humboldt de Berlín - medicina (1978–1979) Universitat de Leipzig - alemany (1978–1978) Universitat de Xile - medicina (1970–1983) Liceo Javiera Carrera - diploma d'estudis secundaris (1964–1969) Westland Middle School (1962–1964) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Estratègia militar | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | política, epidemiòloga, cirurgiana, pediatra | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Organització de les Nacions Unides | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Socialista de Xile (–2018) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Membre de | Grup de Puebla | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||
22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Jorge Dávalos (1979–1984) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Fills | Sebastián Dávalos | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Pares | Alberto Bachelet i Ángela Jeria | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Parents | Máximo Jeria (besavi) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Cronologia | |||||||||||||||||||||||||||||||||
15 desembre 2013 | eleccions presidencials de Xile de 2013 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
27 febrer 2010 | Terratrèmol de Xile de 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
2006 | mobilització estudiantes de Xile de 2006 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
11 desembre 2005 | eleccions presidencials de Xile de 2005-2006 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
desembre 1992 | part | ||||||||||||||||||||||||||||||||
febrer 1984 | part | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1984 | separació matrimonial | ||||||||||||||||||||||||||||||||
juny 1978 | part | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1977-1984 | matrimoni | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1975 | interrogatori (Villa Grimaldi) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1975 | tortura (Villa Grimaldi) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1969-1979 | exili | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1964 | immigració dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | immigració als Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Xarxa Metropolitana de Mobilitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
Signatura | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | michellebachelet.cl | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Verónica Michelle Bachelet Jeria /βeˈɾonika miˈʃɛl baʃˈle ˈçeɾja/ (Santiago de Xile, 29 de setembre de 1951), metgessa (cirurgiana i pediatra) i política, fou presidenta de Xile entre el 2006 i el 2010 i també entre el 2014 i el 2018. Membre del Partit Socialista de Xile, va actuar com a Ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos entre 2000 i 2002. Posteriorment passà a ocupar el càrrec de Ministra de Defensa, la primera dona a fer-ho de tota l'Amèrica Llatina.[1]
El 15 de gener del 2006 va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials xilenes contra el candidat Sebastián Piñera Echenique, cosa que la convertí en la primera presidenta del país, càrrec que assumí l'11 de març del mateix any tot succeint-hi Ricardo Lagos. Durant la seva presidència negà honors oficials en morir l'exdictador Augusto Pinochet, el desembre del 2006. S'enfrontà a les protestes estudiantils i contra les reformes del sistema de transport (2006 i 2007). En política internacional, mantingué una disputa fronterera amb el Perú i restablí les relacions amb Cuba (2009), i en l'àmbit regional procurà mantenir un equilibri entre els governs bolivarians i els de dreta. Al final del seu mandat hagué d'enfrontar-se a les conseqüències de la crisi financera global i a catàstrofes naturals. Tot i les dures crítiques rebé un alt grau d'aprovació ciutadana. Ocupà el càrrec fins al març de 2010 quan, privada constitucionalment de concórrer a un segon mandat fou substituïda per Sebastián Piñera Echenique.[1]
El desembre del 2013 guanyà per segon cop les eleccions presidencials. Durant aquest mandat dugué a terme una reforma de l'educació molt contestada per sectors de dreta, despenalitzà parcialment l'avortament i reprengué la persecució dels responsables dels crims de la dictadura. Creà també dues grans reserves marines, una al voltant de l'illa de Pasqua i l'altra al llarg del litoral xilè. El març del 2018 fou succeïda a la presidència novament per Piñera.[1]
Entre l'agost de 2018 i 2022 fou l'Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans.[2]
Parla anglès, alemany, francès, castellà i portuguès. El 17 de maig de 2010 fou investida Doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Michelle Bachelet Jería | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «After China trip criticism, UN rights chief to not seek 2nd term» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «La Pompeu Fabra atorga el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 maig 2010].
Enllaços externs
- www.prensapresidencia.cl (castellà)
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |